INTRODUCCIÓ

  Hi ha tres principis bàsics per a la supervivència:

  - CONEIXEMENTS: Quant més sapiguem d'orientació, de plantes, de fauna, de socorrisme, etc. més possibilitats tindrem de sobreviure. Per aconseguir encendre un foc, contruir un refugi, i obtenir aigua i aliments, ens calen coneixements previs per fer-ho de forma eficient i no malgastar energies, i per evitar possibles perills com enverinaments, malalties o hipotèrmies.

  - KIT DE SUPERVIVÈNCIA: És un extra del que portem a la motxilla. El contingut és mínim, i dependrà dels coneixements que tinguem (és inútil portar punts de sutura si no sabem fer-los servir). Haurem de saber treure-li el màxim profit quan no tinguem altres recursos.

  - MOTIVACIÓ PER VIURE: Sense això, tota la resta no serveix per res. Pots estar molt fort i preparat físicament, però la fortalesa mental és la clau de l'èxit.

 

  L'entrenament d'aquests tres principis bàsics, és molt important: Cal informar-se del terreny, vegetació, fauna i aigua del lloc on anem. Revisar el kit sovint per assegurar-nos que no hi falta res. La motivació també es pot entrenar, hi haurà qui la trobarà en la seva pròpia lluita per aconseguir un ideal, o en la voluntat d'autosuperació; també hi haurà qui la trobi en un ésser estimat...Tot serveix mentre et motivi de veritat.

Consells importants

  - Quan ens aventurem a la muntanya ho hem de fer ben equipats/des. Amb la roba i calçat adequats i una motxilla preparada a consciència, a més a més del màxim de coneixements possibles enmagatzemats a la nostra memòria. Seria ideal fer-ho en equip: 4 persones és el nombre idoni per formar 2 binomis que es repartiran les feines per garantir que es puguin cobrir les necessitats bàsiques.

  - Algunes nocions d'orientació: Tingueu sempre present que el sol surt per l'est i es pon per l'oest. I la molsa que creix als troncs dels arbres ho acostuma a fer per la cara nord (a vegades creix per tot el tronc, i cal saber llegir-lo).

  - Heu de posar molta atenció en no mullar-vos, per evitar hipotèrmies i posar-vos malalts/es. És molt important!

  - L'humà a la natura és l'ésser més indefens de tots (inclús un mosquit està més ben preparat). És molt útil fer-se un bastó, que ens servirà tant per caminar com per espantar o defensar-nos d'algun animal.

Components del kit de supervivència:

- Brúixola

- Llumins impermeabilitzats amb cera

- Pedra d'encenedor

- Cotó

- Gassa

- Imperdibles

- Llapis

- Fil de bramant

- Ham

- Fil de nylon

- Suro

- Fulla de tallar

- Agulla gruixuda

- Espelma

- Filferro de coure

- Lupa

- Bossa de plàstic

- Goma elàstica

- Punts de paper per a ferides

- Mirall

- Serra flexible

- Llum beta

- Cinta americana

- Caixa metàl.lica

Components de la motxilla:

- Farmaciola (material per a cures, manta tèrmica, antibiòtics per a infeccions, antihistaminics per a reaccions al.lèrgiques, antidiarreïcs, antiinflamatoris

per al dolor i la febre)

- Navalla multiusos

- Encenedors

- Corda

- Menjar (fruits secs, flocs de civada, xocolata pura,

sal, sucre...)

- Fogonet

- Ganivet robust (tipus matxet)

- Frontal (i piles de recanvi)

- Brúixola

- Roba d'abric

- Impermeable o capelina

- Mapa topogràfic

- Xiulet

- Cantimplora

- Potabilitzador d'aigua

- Carmanyola metàl.lica o estri per cuinar

- Sac de dormir

- Aïllant /funda vivac

EL REFUGI

El millor refugi que podríem trobar és una cova o balma. A l'entrada, farem una petita construcció vegetal per tal de tenir la sortida protegida i aïllar la cova del vent i del fred.

Si no tenim la sort de trobar-ne cap, podem contruir desde un sencill parapeto fins a una cabana. Hem de mirar d'aprofitar al màxim les avantatges que ens proporcioni el terreny: roques, arbres caiguts... L'estructura de les parets i el sostre dependran del material que trobem a l'abast: avellaner, troncs, plantes, pedres, neu, fang, escorces d'arbre, etc...

Per comprovar que el sostre ha quedat ben cobert, es mira desde sota, durant el dia, i no ha de passar-hi gens de llum.

FORN DE PA

Es pot contruir de diferents maneres i materials.

En aquest terreny, el que més sencill és construir-lo de pedra i terra.

També es fot fer d'argila. Caldria fang, sorra i foc.

Caldrà fer un forat, que pot ser tant a terra com en un marge. Es col.locarà el fang fet una bola al terra, i s'hi anirà fent un forat fins que quedi buit de dins. S'omplirà tot de sorra i es deixarà assecar bé. Quan estigui, es retirarà la sorra de dins i es farà un foc petit, per tal de que l'argila es cogui a foc molt lent. Si tot ha anat bé, ja tindrem el forn llest, si s'esquerda, haurem de repetir la feina fins que li trobem el punt.

Si el construim el màxim d'aprop del refugi, el podrem aprofitar per escalfar-nos.

Per fer farina ens caldrà trobar aglans d'alzina i roure, deixar-les 3 dies en remull com a mínim (per treure l'amargor), pelar-les, trinxar-les bé i deixar-les assecar completament. És molt nutritiva!

AIGUA

Si disposem d'aigua de riu, llac o fonts, caldrà bullir-la com a mínim 10 minuts per evitar malalties.

Es pot obtenir aigua de moltes maneres: plantes (suc), lligant una bossa de plàstic a una branca amb fulles (condensació), amb un forat i plàstic i pedres (rosada), de la pluja (per cuinar)...

SAL

La falta de sal al nostre organisme ens pot portar a la deshidratació. Al mar seria molt fàcil aconseguir-la, al bosc caldrà buscar-la en algunes plantes, líquens, en la sang dels animals...Les arrels del  roure americà són un bon exemple: es bullen les arrels fins que s'evapori l'aigua i quedaran cristalls de sal negra.

ALIMENTS

La clau de l'èxit alhora d'aconseguir aliments, és tenir el màxim de coneixements possibles sobre l'entorn. En el cas de les plantes, hi ha alguns sistemes per comprovar si són comestibles, però és delicat i es corre risc d'intoxicació.  A finals d'estiu i la tardor, és quant la majoria de fruits silvestres són madurs, i la natura és molt generosa.

Aquí ens centrarem en allò que podem trobar aprop del refugi:

-Ortigues: Bullides i passades per la paella. Millor combinades amb allò que poguem trobar de proteïna (cargols, peix, granotes, llangardaix...) o amb fruits secs (piñons, avellanes...). Es poden combinar amb bardana, com si fossin espinacs, però les ortigues tenen més ferro. Amb les tijes es poden fer cordes.

-Bardana: Bullida, saltejada (amb ortigues), a la brasa o al forn. El seu consum és depuratiu, i afavoreix la secreció biliar, pel que facilita la digestió de les grasses. Conté potassi i altres minerals. Les fulles serveixen per fer cataplasmes per a la pell.

 
   

Fonoll: A la primavera se'n poden recol.lectar els brots i les fulles tendres, i a la tardor, les llavors. El bulb és molt gustós. Els brots, les fulles i el bulb es poden utilitzar com a condiment o com a verdura, crus en amanida o cuits en guisats o sopes. També per a marinar peixos. Les llavors cal picar-les abans d'utilitzar-les com a condiment o per a fer infusions.

 


-Esparreguera:
S'utilitzen els brots tendres, que es poden consumir crus o bé saltejats.


-Malva: Es recol.lecten les fulles tendres. Es consumeixen en sopes juntament amb farigola, fonoll, bardana, repunxó... Les fulles fregades sobre la pell irritada són molt calmants (picades d'ortiga, mosquit, irritacions...)

-Dent de lleó: Se n'aprofita tota la planta i també les arrels. Les fulles es poden consumir crues en amanida. De les arrels torrades se n'obté una espècie de cafè.

 
   

-Verdolaga: S'utilitza la tija i les fulles. Es pot consumir crua o cuita com una verdura. Combina bé amb tota mena d'herbes i hortalisses.

 
   

-Repunxó: Se n'aprofiten les fulles tendres, que tenen gust d'avellana, i les arrels, que són de gust suau i dolç, tant crues com bullides.

 
   

-Aranyoner: Les fulles serveixen per fer infusions, i els fruits són deliciosos.

 
   

-Esbarzer: Se'n consumeixen els fruits, les fulles en infusió (molt bona per al mal de coll) i els brots tendres com si fossin espàrrecs. També es pot aprofitar la pell de les tijes per fer cordes, i les tijes buides per dins per a bufar el foc.

 
   

-Lledoner: Produeix uns fruits molt bons. La seva fusta és ideal per a l'elaboració d'estris de cuina i pals. L'escorça  pot servir per a la teulada del refugi, per fer recipients...